El Camí dels Bons Homes
Correspon amb el sender de Gran Recorregut GR-107, es tracta d'una ruta que uneix el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montsegur a l'Arièja, França. Aquesta ruta o camí és promuguda amb el nom de Camí dels Bons Homes per tal de presentar-lo al públic com un itinerari turístic diferenciat, amb la característica que transcorre per les "rutes" que van seguir els Càtars o Bons Homes en la seva migració creuant els Pirineus, forçats per les croades contra ells i la persecussió dela Inquisició que es va produir durant els segle XIII i XIV.
El traçat de la ruta que discorre pel municipi de Castellar del Riu forma part del primer tram del camí, el de Queralt-Gósol, que té dues opcions de recorregut, una és passant per Bonner amb un total de 36.493 km (i es considera que 9h i 58min), i l'altre passant per Ferrús, amb un total de 33.538 km de recorregut ( i 9h 10 min, temps estipulats segons la guia oficial del camí).
El camí s'inicia a Queralt (també es pot sortir de Berga) com que és un tram molt llarg es considera que cal realitzar-lo en dues jornades. El trajecte que discorre pel municipi de Castellar del Riu entra al terme venint de Queralt passant per l'obaga de Queralt, per on davalla creuant la baga de Cal Pere Sastre, cap al peu del torrent de l'Alou o Riera de Metge que un cop travessada s'inicia la pujada cap a Espinalbet. El camí puja un bon tram bastant paral·lel al torrent de Tagast, creua la carretera dels Rasos de Peguera (Bv-4243) i segueix tot passant pel costat del conjunt d'Espinalbet format per l'església de Sant Vicenç, la rectoria i les restes de l'antic Castell. Des d'aquí continua ascendit per un camí que anirà assolint alçada fins arribar al Santuari de Corbera, el camí segueix cap al Coll de l'Oreller, punt on deixa el terme municipal per continuar cap a la zona de la Casanova de les Garriges, el Coll de les Nou Comes, Peguera, i més endavant Feners, Sorribes i ja Gósol, que és el final del primer tram. A partir d'aquí el sender encara té molts quilòmetres per endavant, tot creuant els Pirineus en direcció Monségur, passant per pobles medievals, esglésies d'època romànica, castells, entre d'altres monuments patrimonials i sobretot en un entorn natural i paisatgístic impressionant.Observacions: Aquesta ruta es pot fer a peu, a cavall i fins i tot, molts trams en bicicleta de muntanya. Per les opcions de fer la ruta en bicicleta o cavall és important informar-se abans ja que hi ha algunes rutes alternatives o variants específiques per aquestes opcions. El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella. Part del trajecte coincideix amb un tram del GR-7. Fins i tot com a producte turístic també s'ofereix la possibilitat de fer la ruta en cotxe, seguint rutes alternatives que permeten anar descobrint les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, i el departament francès de l'Arièja. Al llarg de la ruta es disposa d'un seguit de serveis del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, com són hotels, restaurants, albergs, empreses de guies, etc. El Consell disposa d'una oficina central que es troba al poble de Bagà. L'itinerari del Camí dels Bons Homes es pot realitzar partint tant de Berga com de Monségur, les guies ens expliquen el recorregut partint de Berga, però es pot obtar per fer-ho des de l'Arièja seguint les passes en el sentit que van utilitzar els catars en la seva fugida cap a terres catalanes de l'altra banda dels Pirineus. El catarisme es considera un moviment espiritual i religiós que es basava en la dualitat o lluita entre el Bé i el Mal, fomentant una església que recuperés els valors purs i senzills del cristianisme primitiu, en contraposició a l'ostentosa, corrupta i autoritària església romana del segle XIII. Els càtars eren partidaris d'una església basada en l'espiritualitat i la caritat, i afirmaven que Déu està en el cor dels fidels, i que no els calien temples ni catedrals. Els càtars també van ser anomenats bons homes i bones dames, així com bons cristians o amics de Déu, d'aquí el nom atorgat a aquesta ruta. Al segle XIII va ser considerat heretgia per l'Església catòlica de Roma i combatuda tant religiosa com políticament (a més de l'implicació directa de l'església i del papa també hi va tenir un paper importantíssim en la seva croada el poder polític francès, que amb l'excusa de la lluita contra els càtars va veure la possibilitat d'ampliar els seus dominis sobre les terres dels comtats de Foix i de Tolosa de Llenguadoc, terres frontereres que finalment es perdrien amb la batalla de Muret.