El Camà de Berga a Castellar del Riu
Consta inventariat com a camí ramader a l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà" amb el Codi ICR36, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí principal.
El camí enllaça les poblacions de Berga i Llinars, i de fet amb Sant Llorenç de Morunys. Consta una amplada d'uns 40 metres (20 per banda). La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: "Des de la Plaça de la Creu de Berga, allà on hi ha el Casino, surt un camí que puja cap a Sant Francesc, i passa per sota del convent, on hi havia dormida dels ramats.
Agafa en direcció als Horts fins que surt a la carretera de Sant Llorenç, a l'alçada dels dipòsits de l'aigua, on es troba amb el camí del Collet Mercadal, on també hi ha dormida dels ramats.
Segueix cap a Cal Nen i Cal Guiu, on a mà dreta es troba un corriol que ve de l'Estany.
Passa per la Font Negre i tira per la Baga de Queralt cap a Espinalbet, passant pel Prat del Llop, el Poret i pel càmping i seguint cap al Pi de les Tres Branques. Segueix cap a Campllong i cap a la Casa d'en Cots, passa per Sant Serni i es dirigeix cap al Coll de la Cabramorta, passant per Cal Companyó, i es dirigeix cap a Llinars.
Des de Cal Companyó també es podia seguir cap a Bancells." (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.)
Observacions
El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants.
Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37).
Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques.
De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella.
És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions.
Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.
La llei diu que "se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero."(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.