Gala de Corbera

12h. MISSA SOLEMNE 

 

 

GALA DE CORBERA 2020

 

.

 

https://goo.gl/maps/YyhNEuuFbiQ2

Ja a finals de l'època medieval devia existir una església, Sant Vicenç de Corbera, que es creu que devia ocupar el mateix indret on s'alça el santuari, o si més no en un lloc molt proper. El lloc apareix esmentat ja l'any 899, en concret la mateixa acta de consagració de l'església de Sant Vicenç de Corbera feta pel bisbe Nantigís a precs de Ranesind i dels habitants del lloc. Llavors figura la parròquia de Corbera situada dins l'antic comtat de Berga (in locum vocitatum Corbera). En l'acta es disposaren també les obligacions anuals de l'església vers Sant Maria de la Seu. Corbera també consta esmentat en l'acta de Consagració de Sant Martí d'Avià, datada l'any 907; en aquest document Corbera apareix com un dels límits de l'església consagrada. Segons es desprèn d'una venda datada el 1077 d'un alou a Vilosiu, per part d'Arnau i Ermessenda a Guillem i Arsenda, es diu que aquest alou es troba al comtat de Berga en l'apendix de Corbera. Es creu que l'església va perdre aviat l'advocació de Sant Vicenç, i podria tenir haver estat paral·lel a un abandonament de l'edifici. Actualment no són visibles elements de l'època medieval. Al segle XVII amb la transformació del lloc amb un Santuari dedicat a la Mare de Déu es degué bastir de bell nou tota l'estructura. (VVAA:1991:58) De fet la fesonomia del què ens ha arribat avui dia respon sobretot al període barroc, entorn als segles XVII i especialment amb ampliacions del segle XVIII i amb les modificacions que es realitzaren posteriorment. A grans trets la seqüència cronologia de construcció de les estructures assenyala una primera fase d'obres realitzades entre 1677 i 1682, amb la portalada que data vers el 1689. Posteriorment, entre els anys 1734 i 1749 es situen l'ampliació de l'estructura cap a llevant i ponent. La construcció del campanar d'espadanya data del 1760 (o 1766), i l'obertura de l'ull de bou a la façana principal del temple del 1763. Uns anys després, en concret al 1766 consta que es va construir un celler als baixos i ja cap al 1771 un porxo. Poc després es va bastir la porxada i el dipòsit de la font que hi ha al pla de les freixeres, al darrera del conjunt; obres que consten realitzades entre els anys 1775 i 1776. L'ampliació de l'estable, la volta i l'arc d'entrada consta realitzada els anys 1784 i 1787. D'altra banda, el conjunt es va engrandir amb l'ampliació del cos prinicipal pel costat de ponent a inicis del segle XIX, consta el 1802. I ja a finals de segle XIX (1898) es documenten les obres de la caseta de baix. Consta que a principis del segle XX encara s'oferia servei d'hostatgeria per poder-s'hi allotjar. 
Al llarg del segle XX un dels fets més significatius és la destrucció del retaule de l'altar major d'estil barroc, realitzat per Tomàs i Pau Costa i datat el 1695, el retaule del Sant Crist i el Retaule de Sant Ramon (del 1850).

El ball de la coca és una dansa que, al municipi de Castellar del Riu, és representat dues vegades l'any, el dia de la Gala de Corbera que es balla a la placeta del davant de l'església , i també el dia de la Festa Major d'Espinalbet, que també a la sortida de missa es fa la dansa al planell del davant de l'església. El ball de la coca es considera una variant del ball cerdà. 


En la representació de la dansa que es fa a Corbera únicament balla una parella, en canvi quan es fa a Espinalbet són dos o tres les parelles de balladors. La noia que surt primer porta en una mà una safata amb una coca, i en l'altra s'aguanta la faldilla. Es balla seguint el compàs de la música, fent mig giravolt a dreta i esquerra fins que, en acabar la cadència, dóna un giravolt sencer. Mentre, el noi la segueix a distància. En acabar la primera part de la dansa li passa la coca a la segona noia, repetint-se el ball. A Corbera abans era ballat per una parella formada pel prior i la priora. Segons les informacions recollides per Amades, la vestimenta del noi anava acompanyada de "barrretina musca i un clavell a la gira" i "ella duia caputxa" (AMADES: 1982: Vol. V: 232). La noia portava una coca rodona coberta amb un tovalló que durant el ball la sostenia sota l'aixella, en filalitzar tirava confits al ballador i al públic. Amades recull que per al ball de la coca que es feia a Espinalbet es feia una gran coca que era subastada a la plaça. El que se la quedava, obtenia el dret de ser el primer en ballar la dansa ell sol, i les persones que ell volgués. En la d'Espinalbet Amades també recull que era habitual que les colles vingudes dels pobles veïns posessin preu a la coca de manera col·lectiva, els que adquirien la coca triaven el millor ballador de tota la colla. S'escollia la noia que més agradava per iniciar el ball, primer dansava la parella sola, quan el dansaire tirava la barretina enlaire era símbol de que ja podien ballar la resta de companys. En el moment que el ballador tornava a llençar enlaire la barretina volia dir que el ball passava a ser obert per tothom.

El fi de la festa es fa amb unes Salves d’honor a la Mare de Deu ,obsequiades per la Colla de Trabucaires

 

Quin cost té:

Gratuït

Santuari de Corbera

Santuari de Corbera - 08618 Castellar del Riu - Barcelona (Catalunya)
Lloc web: www.google.es/maps/place/Mare+de+D%C3%A9u+de+Corbera/@42.1241505,1.8070122,20z/data=!4m8!1m2!2m1!1sEspinalbet+(Castellar+del+Riu)!3m4!1s0x0:0xb6a5455270c3d5f3!8m2!3d42.1241493!4d1.8072858
Horari:  
Vegeu-ne la situació al mapa
Darrera actualització: 4.09.2020 | 12:24